FINS AQUÍ EL MEU BLOC

Sembla ahir que vam començar la universitat però ja hem acabat les classes del primer semestre, i és per aquest motiu que aquesta serà la meva última intervenció en aquest bloc.

Aquest ha estat el meu primer bloc amb el que he compartit tot el que hem anat treballant a les classes de GTIC i COED amb en Jordi Simón i la Rosa Soler.
Crear un bloc comporta adquirir una sèrie de responsabilitats que només es donen en el cas de que hagis de compartir els teus coneixements amb el món exterior.
Has de ser més reflexiu amb tot allò que publiques, per tant el bloc et fa pensar què, com, quan, per què i a qui ho diràs.

A estat una experiència molt enriquidora i gratificant ja que compartir amb tots vosaltres aquest bloc ha fet que sigui una vivència que complementa i millora tota la feina feta a casa i a l'aula.
Pots penjar tots els apunts i escriure les teves reflexions sense por a perdre-les i a més  ho pots compartir juntament amb totes aquelles persones que hi estiguin interessades.
Per tant espero que aquest bloc hagi servit per ajudar a totes aquelles companyes i company per si alguna vegada no heu pogut assistir a classe o heu tingut problemes amb algun tema en concret.

Per tant no dubtaré en crear un bloc nou o seguir amb aquest si la situació ho requereix.

Gràcies a tots pel vostre seguiment!
Fins aviat!!!

TERRITORI I IDENTITAT : EL MONTSENY

El dia 13 de Desembre a mi i al meu grup ens va tocar exposar el nostre treball de territori i identitat.

Nosaltres vam triar el tema : El Montseny que és on visc jo des de fa un parell d'anys.

Al inici del treball no ens va costar gens triar sobre el que volíem parlar, totes estàvem molt entusiasmades, fins i tot les meves dues companyes van venir a passar un dia al Montseny per tenir una opinió més próxima de la realitat del Parc Natural.

Durant aquesta sortida que vam realitzar ens vam adonar que teníem formes de viure ben diferents i que la nostre exposició tractaria sobre els contrastos de viure en un poble i una ciutat.

Durant la realització del treball vam estar d'acord gairebé en tot, però cal dir que degut a la pressió de l'exposició davant d'un grup gran van haver-hi moments de tensió però que van ser superats amb èxit.

A continuació us mostro el power que vam utilitzar per a la nostre exposició.

El Montseny

View more presentations from elenapefe.

Quan va arribar el dia d'exposar estàvem totes realment nervioses, teníem una certa seguretat ja que ho havíem assajat baries vegades i ho portàvem molt ben preparat però el neguit continuava sent present i cada vegada més intens.

Però en el meu cas, vaig fer un exercici mental, pensant en totes les vegades que ens havia sortit bé i que no tenia per què ara sortir-nos malament.

Un cop va arribar el nostre torn d'exposar, quan estàvem davant de totes aquelles persones, quan a la fi em va tocar parlar a mi, tot aquell neguit va desaparèixer i fins i tot em vaig sentir còmode. Vaig intentar utilitzar totes les tècniques que hem estudiat durant aquest semestre a COED:

• Primer de tot controlar els nervis.
• Guanyar-me la confiança del públic a través de la mirada.
• Parlar d'una forma clara i a poc a poc per donar temps a l'auditori a assimilar tota la informació.
• Intentar utilitzar un llenguatge stàndard.
• Introduir algun toc d'humor.

Un cop finalitzada la nostre exposició, vaig estar bastant contenta tant amb el meu treball individual com amb el treball en grup. Ens va sortir tot com ho teníem preparat sense cap sorpresa que ens provoqués entrebancs.

Per tant puc afirmar que quan més preparada portes una exposició més control dels nervis i més possibilitats de que tot surti tot bé.

Pel que fa a les indicacions d'en Jordi Simón i la Rosa Soler he de destacar els següents punts:

• Hem de tenir cura de la postura corporal que adquirim davant d'un auditori.
• Tots els membres del grup han de mantenir una postura adequada encara que parli una altre.
• Hem d’evitar caure en els mots crossa.
• Hem de tenir clar els continguts del discurs però procurar no dir de memòria.
• Hem de tenir clar en quins moments donarem importància  a la presentació o al mitjà audiovisual  i en quins altres a la parla, però cal tenir en compte que l'imatge és només un element de reforç i que la força del discurs recau en l'orador.
• Tenir clar la col·locació dels membres en l’espai.
•  Cal tenir un to de veu adequat, projectar la veu perquè arribi a tothom.
•  Hem d’estar atents a la resposta del públic per adaptar-nos a ell, interaccionar-hi i modificar la nostre xarrada segons el seu comportament.
• Cal citar d'on provenen totes les fonts d’informació  d’imatges, vídeos... 
• No hem d’anticipar imatges abans de dir-les. 
• Tots els membres del grup han de participar el mateix temps. 
• Hem d’elaborar una conclusió lligada a la informació aportada i fer una espècie de resum de tot allò que s'ha parlat.

Per tant hem de tenir en compte que és bàsic el que diem però que cal vigilar com ho diem perquè realment arribi al públic. 

 

VICTOR AMELA, UN BON COMUNICADOR

A classe de C.O.E.D. i de G.TIC vam treballar per grups a un " bon comunicador"  nosaltres vam triat a en Víctor Amela. 

Hem seguit tot allò que ha publicat en els diferents mitjans així com les tècniques que utilitza per comunicar-se i ho hem anat anotant tot en un bloc que hem creat per a l' ocasió.

Després d'haver fet tot aquest seguiment vam arribar a les següents conclusions:

Segons els criteris que hem estudiat a l'assignatura de COED amb la Rosa Soler, hem considerat que en Víctor Amela és un bon comunicador degut a que utilitza moltes eines comunicatives com:

• transmetre confiança.
• comunicar-se  d'una forma molt clara i nítida.
• utilitzar l'humor com una tècnica d'aproximació al públic.
• utilitzar el llenguatge col·loquial sense emprar paraules massa tècniques.
• utilitzar amb molta freqüència la ironia per tractar temes de molta importància, sap com utilitzar-la de forma que aquesta mateixa ironia no tregui importància al que diu.
• la postura corporal, gestos i actitud que adopta ens els seus discursos i intervencions transmet seguretat fent molt creïble el que diu.
• parla d'una manera molt natural.
• es nota que coneix profundament el temes que tracta.

Durant el seguiment que li vam fer a en Víctor Amela no vam dubtar en posar-nos en contacte amb en Víctor perquè fos coneixedor o per  si volia opinar sobre la feina que estàvem duent a terme i ens vam endur una sorpresa quan va parlar de la nostra facultat i del nostre treball del Bon Comunicador en el seu bloc.

A continuació us deixo l'enllaç 

Aquí us deixo l'enllaç cap al bloc que hem creat per seguir a en Víctor Amela

 

La realització d'aquest treball ha estat molt enriquidor ja que ha estat molt gratificant que en Víctor Amela reconegues el nostre treball i fes un enllaç del nostre bloc en el seu.

Hem pogut comprovar que realment és una persona clara, pròxima i que dóna confiança tal i com ens havia donat la impressió a través de la seva feina.

AVUI HE RECITAT JO!

Avui dia 9 de Desembre he recitat el meu poema, però abans hem tornat a fer tècniques de relaxació per controlar els nervis.

Hem imaginat que el nostre cos era com una ampolla i que  l'aire havia d'entrar fins al cul de l'ampolla que representava que era el nostre estómac, per així provocar respiracions profundes.

A continuació hem començat a recitar poesies.

El poema que jo he triat ha estat  un de Miquel Martí i Pol amb el nom d'Elionor. El poema l'he obtingut del llibre "50 POEMES per saber de MEMÒRIA ", de l'Editorial ARA Llibres, S.C.C.L.  A cura de Jaume Sobirana . Amb pròleg de Narcís Oller.

     

He triat aquest poema perquè aquesta mateixa situació l'ha viscuda la meva mare i me l'ha explicat moltes vegades. Ella també va començar a treballar en una fàbrica amb 14 anys acabats de fer, tothom se l'estimava molt pel fet de ser encara una nena, amb els anys es va anar fent gran i es va casar i va deixar la feina per dedicar-se als fills. Per tant hem sento molt identificada amb aquest poema ja que reflecteix la vida de la meva mare.

L'Elionor

L'Elionor tenia

catorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.

Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara

i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".

La gent se l'estimava,

l'Elionor, tan tendra,

i ella cantava mentre

feia córrer l'escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l'opaca

grisor de les finestres,

i al cap de poc l'Elionor no hauria

pas sabut dir d'on li venien

les ganes de plorar

ni aquella irreprimible

sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava

era que es feia gran i que aquells mals

es curaven casant-se i tenint criatures.

L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,

va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,

feia tot just tres hores

que havia complert els catorze anys

quan va posar-se a treballar.

Encara duia trenes

i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

Quan he arribat la a l'aula i durant la classe de COED he començat bastant tranquil·la però com que estava al final de la llista per recitar, de tant esperar he acabat posant-me nerviosa, però un cop he sortit he estat bastant serena i he pogut controlar bastant bé tot aquell neguit.

He procurat mantenir una posició corporal adequada, sense balancejar-me, he procurat projectar la veu perquè arribes a tothom que estava escoltant, he intentat  fer-ho a poc a poc perquè l'auditori pogués assimilar i visualitzar allò que jo estava recitant,  he establert contacte amb la mirada amb el públic, he intentat expressar sentiments i sensacions a través de l'expressió corporal però sobretot amb l'expressió facial. En conclusió he intentat arribar al públic desplegant tots els coneixements que he adquirit durant el semestre, i com ja he dit en alguna altra entrada al bloc, és una proba realment difícil per a un orador novell, però molt enriquidora.

Quan he sabut la meva nota que ha estat un 10 sobre 10 m'ha omplert una sensació de satisfacció, de reconeixement a la feina ben feta i treballada, crec que tot l'esforç realitzat per a la preparació d'aquesta pràctica realment ha valgut la pena.

COM HA DE SER EL NOSTRE BLOC?

El passat dia 2 de Desembre, a classe de COED vam continuar amb la recitació de poesies, però prèviament vam fer tècniques de relaxació per entrar en un estat d'ànim més tranquil per afavorir la recitació.

Com que jo no tenia que recitar la poesia hem vaig dedicar a escoltar  atentament les recitacions de les meves companyes.

Les companyes que van recitar les seves poesies van escollir un molt bon repertori, la veritat és que totes em van agradar però va haver-hi una que em va impactar molt a mi i a totes les companyes que l'escoltàvem. La poesia es diu Tinc Alzehimer i és de Salvador Riera:

Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me.

A continuació vam valorar alguns dels dossiers d'aprenentatge de les companyes per veure tot allò que es pot millorar i aplicar-ho cadascú en el seu bloc.

Cal destacar els següents punts:

• És necessari que en cada entrada es citi la data del dia que es va fer la classe.
• Cal anomenar als professors per nom i cognom.
• Hi ha d'haver introducció, nus i conclusió.
• Cal anotar tots els comentaris que ens fa la Rosa Soler dels nostres treballs i els de les companyes.
• Ha de ser un text que no sigui pesat de llegir.
• En el nostre bloc ha de sortir tots els temes que hem treballat a classe i a casa.
• Cal procurar que no apareguin errors ortogràfics.
• Sol·licitar el permis de les persones o entitats que nombrem al nostre bloc.
• No utilitzar un llenguatge massa col·loquial ni massa culte, sinó un llenguatge estàndard

Amb aquest dossier d'aprenentatge, quedarà enregistrat tot el treball realitzat a classe i casa. D'aquesta manera podrem consultar sempre que sigui necessari, tan les nostres companyes com nosaltres mateixos.

DEIXA-HO TOT

A classe de COED la Rosa Soler ens va recitar un poema de Miquel Martí i Pol, per així entrar en situació i relaxació.

              DEIXA-HO TOT

imatge abstreta:  clica aquí

              Deixa-ho tot. Al carrer

              fa una tarda tranquil·la.

              Camina. Hi ha la gent

              per fer-te companyia.

              No et refusis a cap

              dels horitzons que et criden.

              Quan tornis, tot serà

              més assenyat i digne.

             • Miquel Martí i Pol 

             Autobiografia (1965-1966)

RECITACIÓ DE POESIA

El dia 25 de Novembre a classe de COED vam començar a recitar poesies individualment davant del gran grup.

Abans de començar amb les recitacions hem treballat tècniques:

• Posturals: seure correctament a la cadira per evitar tensions innecessàries.
•  Respiració: inspirar profundament pel nas i expirar per la boca molt a poc a poc.
• Mètodes per a millorar la vocalització: amb un bolígraf a la boca hem recitat el poema.

Vols més informació  sobre la recitació? CLICA AQUÍ

Durant  l'estona de recitació de poemes hem pogut escoltar de ben difernets, uns més alegres, altres romàntics, altres més simpàtics...

Hem pogut comprovar que segons com es recita i segons com s'escolta es percep el poema d'una manera o una altra, és a dir, una mateixa poesia recitada amb passió des del cor pot transmetre una sèrie de sentiment que interpretada sense ganes seria impossible de percebre'ls.

Igual passa amb el receptor de la recitació, el que escolta amb interès rep una sèrie de sensacions que el sent però no escolta es impossible que els senti.

En general ha estat una pràctica de superació,  sortir davant d'un gran grup i expressar-nos amb claredat vencent nervis i pors, esforçant-nos per tenir una bona vocalització i articulació, estant pendents de la nostre postura corporal, intentar captar l'atenció del públic.

En definitiva un exercici potent per a un orador novell.

 

LA DESCRIPCIÓ DE LA CLARA

El dia 8 de Novembre a la classe de COED vam realitzar una exposició fotogràfica però previament a casa  vam treballar la descripció partint d'allò que ens havia cridat l'atenció d'una companya.

Per a fer aquesta descripció vaig seguir els següents passos:

• Pimerament vaig fer una pluja d'idees d'allò que volia dir.
• Vaig seleccionar les idees que realment utilitzaria per al meu treball
• Vaig ordenar els conceptes.
• Els vaig ampliar 
• Finalment vaig redactar tot l'escrit unint tots els punts
  .

A continuació us mostro el treball realitzat a casa, la descripció:

LA DESCRIPCIÓ DE LA CLARA

Quan vaig conèixer  la Clara em van sorprendre les seves mans, més concretament les seves ungles. Em van cridar l'atenció perquè les meves són poc cuidades, sense pintar i he de confessar que una mica mossegades. En canvi les seves són tot el contrari. Estan arreglades amb molta cura, molt ben cuidades, gairebé tots els dies les porta d'un color diferents i fins i tot amb dibuixets.

Basant-me en les seves ungles vaig pensar que era una persona un xic superficial, buida, que només es preocupava de cuidar-se el físic, deu ser perquè jo no li dono cap importància a portar les ungles llargues, ni pintades,ni cuidades, considero que és una pèrdua de temps estar tan pendent de les ungles.

Però quan em vaig decidir a conèixer-la personalment, interiorment, de veritat, em vaig adonar que la primera impressió que m'havia causat no era realment certa. És una persona molt sociable,  companya de les seves companyes, sempre està disposada a donar un cop de mà, si algú necessita qualsevol cosa ella sempre hi és per ajudar-te, i sobretot és molt divertida.

És una noia que es cuida tan exteriorment com interiorment, preocupada per adquirir una bona formació, compromesa amb els que la rodegen, vol arribar a dedicar-se a una professió que realment l'ompli, la satisfaci i que la realitzi com a persona.

Amb la Clara m'he adonat que les primeres impressions no són certes, cal anar més enllà i conèixer-la a fons, sense quedar-se només amb la part externa i aprofundir en ella per poder tenir una opinió més humana de la realitat.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

CUIDA'T PER DINS I PER FORA

La meva fotografia té com a primer pla les mans  i aquestes ens condueixen cap a la part interior de la  persona. És a dir el tema principal de la descripció tractava sobre les mans de la Clara i com li agrada cuidar-se estèticament però també de les ganes que té per formar-se, i amb la foto he aconseguit unir els dos conceptes.
Després d'haver estat visualitzant les fotos de les companyes i escoltant les seves explicacions sobre el procés i tria de la fotografia vam treure els següents punts que cal tenir en compte:

• La fotografia l'hem d'entendre com a una nova forma d'art a l'abast de gairebé tothom.
• Per realitzar-ne una de bona hem d'intentar que la imatge expressi realment el que volem transmetre.
• És molt important enfocar amb deteniment allò que volem ressaltar i procurar que el fons no tregui protagonisme al objectiu principal.

Vols més informació? clica aquí

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL, ELS ANUNCIS: TEXTOS ARGUMENTATIUS PER EXCEL·LÈNCIA

El Divendres dia 4 de Novembre vam treballar la comunicació dels anuncis publicitaris.

Podem dir que els anuncis de televisió són textos argumentatius per excel·lència ja que volen convèncer costi el que costi.

A continuació us ensenyo un parell d'anuncis que vam analitzar a la classe de COED:

El primer tracta d'un cotxe que ens aporta la felicitat per sobre de la família, el amics, el benestar en general. Ens fan creure que a través del automòbil obtindrem la felicitat absoluta.

Els anuncis publicitaris de cotxes associen tenir èxit amb l'automòbil, transmetent confiança a l'audiència a través de missatges subliminars.

El següent anunci tracta d'una família que per poder estar tots junts necessiten comprar-se el cotxe que ens ofereix Seat, de cap altra manera la família podria ser feliç si no fos per aquest  automòbil

En aquest cas podem comprovar que posa en joc els valors de la família, s'aprofita dels sentiments que desperten els éssers més estimats.

A part d'aquest dos anuncis també vam visualitzar un altre de la marca Galeries, de roba per a nens.

Veiem que utilitzen diferents efectes per anar afavorint el producte que volen ressaltar, per exemple: la llum va guanyant color, amb la càmera lenta aconsegueixen potenciar allò que més els interessa... Tot  i  així podem apreciar que també accentuen comportaments no gairé adequats per donar exemple, veiem nens estirant dels cabells als companys, empenyen als demés...

També hem analitzat  un anunci de colònia: Barbie en el que podem veure com un nen abandona el seu gos, fins a les hores el seu millor amic,  per anar amb una nena que utilitza aquest perfum.

Ens fa pensar que juga amb valors de respecte, lleialtat, compromís... per convèncer de la qualitat del producte.

Conclusió:

Les agències publicitàries són capaces de passar per sobre de qualsevol valor o principi moral per així aconseguir cridar l'atenció i assolir el seu objectiu principal que és vendre el seu producte o servei.

Tot i així els espectadors, ben lluny de rebutjar aquests actes cauen en la tentació i acaben consumint els productes.

A continuació us diexo un vídeo amb els anuncis més vistos i impactants. 

Per tant podem dir que d'altra banda també podem trobar anuncis amb un esperit totalment positiu que mostra rebuig cap a comportaments autodestructius o de maltractament,  amb la intenció de  conscienciar a la gent sobre aquestes  actituds negatives, amb el propòsit d'acabar amb aquestes situacions.

COMUNICACIÓ DIGITAL, PER GUILLERMO OROZCO

EL divendres 4 de Novembre, vam treballar la comunicació digital a partir d'una entrevista realitzada a Guillermo Orozco pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, arribant a les següents conclusions:

• Tenim les competències comunicatives necessàries  pel sol fet de ser audiènica ?

La imatge té un codi universal que no necessita ser coneixedors de grans tècniques, però creiem que sabem interpretar una imatge pel sol fet de distingir si és una persona, un animal, diferenciar un color...però va molt més enllà:

Creiem que interpretem correctament allò que veiem perquè li donem un significat a la imatge però hi han coses que no apreciem a simple vista, per exemple intencionalitat de la càmera, és a dir segons el pla d'aquesta poden emfatitzar o posar en segon pla segons els interessos.

Cal ser conscients d'aquest efectes perquè no puguin suggestionar-nos i ser coneixedors de la realitat que hi ha al darrera de la càmera, sent sempre crítics amb el que veiem.

• Com s'hauria d'entendre l'educació en els mitjans audiovisuals dintre de l'estructura escolar actual?
• Quins aspectes caldria considerar ?
• Quin paper li hauria de correspondre a l'escola, a la família i als mitjans de comunicació?

Els mitjans audiovisuals que arriben a les mans dels nostres infants estan regulats per la família i l'escola, ells consumeixen i interactuen amb les pantalles que els hi ha ofert l'entorn en el que viuen. Per tant podem dir que la  responsabilitat d'educar recau en mans de la família i de l'escola.

En les families on hi ha poca comunicació o falta d'atenció cap als infants és habitual que es recaigui directament sobre l'us de les pantalles com a refugi de la realitat.

L'ús o abús de la visió de la pantalla influeix directament en la forma de comunicar-nos.

No hem de deixar que la tecnologia sigui l'únic referent del nen.

Les televisions que afirmen que només intenten entretenir han de ser consicent que les audiències s'eduquen a partir de tot allò que veuen per tant hem de  demanar als medis que siguin responsables amb el que emeten, ja que influeix directament als espectadors. Encara que els medis comunicació no vulguin educar, ho estant fent, adquirint així una gran responsabilitat.

• Creu que l'educació en mitjans pot contribuir en els processos d'innovació educativa?

És bo que a les escoles es poporcionin tecnologies per tenir eines a l'accés de tots els nens de l'escola, però cal tenir en compte que  tot el que es mostra en pantalla és un element complementari a la paraula i a l'escrit.

No  ens hem de quedar amb la part superficial de les tecnologies, no és només clicar un botó i després un altre, sinó que al darrere ha d'haver un  treball pedagògic. És important treballar amb les noves tecnologies però no deixar de banda la formació presencial o amb un llibre, ja que són treballs diferents que es complementen.

• Com es pot interpretar l'educació en mitjans en una estructura escolar tan tradicional?
• Què caldria canviar per fer-ho possible? 

És important realitzar una alfabetització múltiple, és a dir ensenyar les competències mínimes per actuar adequadament amb cada un dels medis de comunicació per així treure'n millor profit.

Les noves generacions no venen amb el xip incorporat, tenen una ment més oberta però s'ha d'educar per tenir un bon ús dels mitjans i una comprensió més profunda del que veuen.

Cal que els mestres tinguin clares que les aportacions de les noves tecnologies per així donar el "dret" als infants a conèixer les seves utilitats.

Aquí us mostro l' entrevista a Guillermo Orozco 

MARIA-MERCÈ MARÇAL. DIVISA

Un altre dels poemes que va recitar la Rosa Soler a la classe de COED va ser el següent:

DIVISA

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

MARIA-MERCÈ MARÇAL.

Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser una poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. Usà com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.

Informació abstreta de la viquipèdia

Vols més informació? clica aquí

MIQUEL MARTÍ I POL "PETITA FÀBULA DE MI MATEIX"

Vam començar la classe amb la recitació d'un poema per relaxar-nos i entrar en situació.
El poema era el següent:

Petita fàbula de mi mateix

Jo, per exemple, em llevo

cada dia a les set

vint-i-cinc i m’afaito

lentament perquè em vagui

de reprendre, una a una,

les paraules i omplir-me’n

les mans. Són llargs els dies,

llargues les hores lentes,

i ara la gent creix massa

de pressa i tothom perd

el temps en ximpleries

            

             

Jo, per exemple, esmorzo

discretament i em rento

polidament la boca,

i tot té un aire plàcid

mentre em vesteixo, i penso

que el món és una cambra

petita, amb quatre mobles

per tota companyia.

Però la gent creix massa

de pressa i tothom perd

el temps en ximpleries.

            

             

 Jo, per exemple, dintre

de poc ja farà vint-

i-tres anys que treballo

vuit hores cada dia,

i he viscut sempre al poble

i he engendrat fills, i estimo

les coses i el silenci

i encara  em vaga als vespres

tot sol al fons de casa

d’escriure algun poema.

Però la gent creix massa

de pressa- ja ho he dit-

i llegeix poc i pensa

molt menys i tothom perd

el temps en ximpleries.

 

Mioquel Martí i Pol

imatge abstreta de: clica aquí

Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d'aleshores ençà va decidir dedicar-se a l'escriptura.

El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.

El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.

Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.


Informació abstreta de la viquipèdia

LORIS MALAGUZZI "LOS 100 LENGUAJES DEL NIÑO"

El passat 7 d'Octubre vam començar la classe amb un poema de Loris Malaguzzi




Loris Malaguzzi, mestre i pedagog que va dedicar tota la seva vida a la construcció d'una experiència de qualitat educativa en la qual s'escolta i es respecta el dret a ser educat.
El seu treball es desenvolupa després de la Segona Guerra Mundial, en les escoles infantil per a nens de 0 a 6 anys, per a la construcció d'un servei públic i municipal que ofereix als nens, nenes, famílies, treballadors i treballadores la possibilitat de aprendre democràticament dins d'una comunitat Educativa.

Informació abstreta de http://www.reggiochildren.es/la-experiencia-educativa-reggiana/loris-malaguzzi/

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

El Divendres, 28  d'Octubre a la classe de COED, vam treballar l'estructura del discurs, que consta de tres parts:

ESTRUCTURA DEL DISCURS

INTRODUCCIÓ: És presenta el tema i els objectius. Intentar crear expectativa, saber mantenir l'atenció. (digues de què parlaràs)

DESENVOLUPAMENT: Es transmeten les informacions en un ordre lògic. En aquest moment  el nivell d'atenció baixa, cal motivar a l'audiència amb diferents tècniques com l'humor, algun exemple... (parla'n)

CONCLUSIÓ: Es fa una síntesi final i es tanca el discurs. En aquest punt és bo intentar connectar directament amb les emocions del públic. (digues de què has parlat).

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

He realitzat un resum i anotacions de les idees principals i més importants sobre la lectura que he fet del llibre: ”COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC” de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Ed. La butxaca.

El següent treball està construït per capítols seguint l’estructuració del llibre i dins de cada capítol hi ha els apartats corresponents de cada secció que indica.

El llibre tracta tècniques i trucs per parlar bé en públic: des de la preparació inicial: documentar-se del tema a tractar, com elaborar un guió.... fins a l’actitud que ha de prendre l’orador durant l’exposició del discurs.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Després d'haver llegit el llibre he arribat a la conclusió que es pot arribar a ser un bon orador sempre i quan es treballi a diari, ja que encara que no tots naixem amb a quest do podem millorar-lo treballant totes els conceptes i tècniques que ens indica el llibre.

Hem de dominar: naturalitat per tant control de nervis, claredat, humor, confiança, domini de l'estructura d'un discurs, control de to de veu, de la velocitat, postura del cos, de la gesticulació...sense que es noti que està preparat, evitant cantarelles i parlant molt espontàniament.

Tots podem arribar a ser bons oradors però aquest fet requereix un esforç i una preparació que únicament es pot aconseguir a base de pràctica i experiències.

Per acabar  us mostro un vídeo que recull alguns dels discursos més importants de la història de la humanitat