VIDEO I EDUCACIÓ

FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.

A classe de G.TIC vam realitzar la lectura del primer capítol del llibre "Video y Educación".

IDEES I CONCEPTES PRINCIPALS DE LA LECTURA.

L'escola necessita transmetre més coneixements a través de la imatge, per tant és necessari desenvolupar l'hemisferi dret del cervell per així treballar d'una forma molt més sensorial, i intentar fer un equilibri entre la realitat escolar i la social, ja que actualment estem envoltats d'estimuls que ens fan treballar l'hemisferi dret, és a dir les sensacions.

El llenguatge audiovisual comunica les idees a través de les emocions.

El llenguatge audiovisual és:

Barreja: barreja so-imatge-paraula.

Llenguatge popular.

Dramatització.

Relació òptima entre fons i figura.

Presència: es veu i es sent amb tot el cos.

Composició per "flashing": presentació d'aspectes que destaquen, aparentment sense ordre.

Encadenament "de mosaic": observar de manera global com la visió que hem de realitzar en un mosaic.

Hemisferi esquerre	Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos	Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional	Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)	Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.	Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític	És el secundari i del repòs.
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...	Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.

Amb el següent vídeo veurem com treballa l'hemisferi esquerre del cervell degut a que és poc visual, és a dir la finalitat és donar molta informació concreta d'uns fets concrets, donant molta importància a la veu que narra tota la documentació, deixant en un segon pla la imatge.

Exemple de com treballa l'hemisferi esquerre

 

Els orígens

Amb aquest altre vídeo veurem com treballa l'hemisferi dret, ja que treballa a partir de les emocions i sensacions, no hi ha narració, únicament comunica a través de la imatge i la música. 

Exemple de com trballa l'hemiferi dret:

CONCEPTES BÀSICS D'IMATGE DIGITAL

Les imatges de mapa de bits són les que generem amb una càmera de fotos, un scanner,.... i manipulem amb el programa lliure Gimp o el Photoshop d’Adobe. 

Les característiques més importants d’aquestes imatges són:

La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.

El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)

Qualitat d'una imatge:

• Com més píxels conté una imatge, és possible tenir una millor qualitat de la imatge
• Com més píxels conté una imatge, segurament la imatge tindrà més pes. Dependrà del tipus d'arxiu i de les òptiques de la càmera. 
• Com més possibles combinacions de colors, més rica serà la imatge. 
• Com més píxels presenti una càmera, millor quedarà la imatge quan sigui impresa. 
• Com més comprimida sigui una imatge, menys qualitat tindrà aquesta i per tant menys pes.
• Com més baixa sigui la resolució, menys píxels hi haurà en un mateix espai. 

Informació abstreta de  http://gestioinformacio.blogspot.com/

DOCUMENTAR, UNA MIRADA NOVA

A classes de Seminari hem treballat diferents situacions i comportaments dels infants a partir de la lectura dell llibre: DOCUMENTAR UNA MIRADA NOVA

INTRODUCCIÓ:

•  Definició documentar: recollir tot allò que passa dins d'un grup d'infants, treure conclusions per construir pedagogia. Seguiment de tot el que viuen a l'escola.
• Cal observar amb deteniment, és a dir, pensar  de nou, buscar nous plantejaments, preguntar-nos per que?
• Ajudar als nens aprendre a aprendre, ja que vivim en un societat amb molts canvis i molt ràpids.
• Documentar ens  ensenya a comprendre com els infants construeixen el coneixement. 
• Tota aquesta documentació s'ha d'ordenar cronològicament, ordenant el pensament.
•  La documentació recull les ganes dels infants per adquirir coneixements.
• S'han de fixar uns objectius que varien cada any, cada estació, cada localitat, és a dir adaptar-los a cada situació
•  És molt important que tant adults com nens mirin enrere, això es pot dur a terme gràcies a la documentació, d'aquesta manera podem reflexionar.

DOCUMENTAR, UNA MIRADA NOVA

MIQUEL MARTÍ I POL "PETITA FÀBULA DE MI MATEIX"

Vam començar la classe amb la recitació d'un poema per relaxar-nos i entrar en situació.
El poema era el següent:

Petita fàbula de mi mateix

Jo, per exemple, em llevo

cada dia a les set

vint-i-cinc i m’afaito

lentament perquè em vagui

de reprendre, una a una,

les paraules i omplir-me’n

les mans. Són llargs els dies,

llargues les hores lentes,

i ara la gent creix massa

de pressa i tothom perd

el temps en ximpleries

            

             

Jo, per exemple, esmorzo

discretament i em rento

polidament la boca,

i tot té un aire plàcid

mentre em vesteixo, i penso

que el món és una cambra

petita, amb quatre mobles

per tota companyia.

Però la gent creix massa

de pressa i tothom perd

el temps en ximpleries.

            

             

 Jo, per exemple, dintre

de poc ja farà vint-

i-tres anys que treballo

vuit hores cada dia,

i he viscut sempre al poble

i he engendrat fills, i estimo

les coses i el silenci

i encara  em vaga als vespres

tot sol al fons de casa

d’escriure algun poema.

Però la gent creix massa

de pressa- ja ho he dit-

i llegeix poc i pensa

molt menys i tothom perd

el temps en ximpleries.

 

Mioquel Martí i Pol

imatge abstreta de: clica aquí

Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d'aleshores ençà va decidir dedicar-se a l'escriptura.

El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.

El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.

Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.


Informació abstreta de la viquipèdia

LORIS MALAGUZZI "LOS 100 LENGUAJES DEL NIÑO"

El passat 7 d'Octubre vam començar la classe amb un poema de Loris Malaguzzi




Loris Malaguzzi, mestre i pedagog que va dedicar tota la seva vida a la construcció d'una experiència de qualitat educativa en la qual s'escolta i es respecta el dret a ser educat.
El seu treball es desenvolupa després de la Segona Guerra Mundial, en les escoles infantil per a nens de 0 a 6 anys, per a la construcció d'un servei públic i municipal que ofereix als nens, nenes, famílies, treballadors i treballadores la possibilitat de aprendre democràticament dins d'una comunitat Educativa.

Informació abstreta de http://www.reggiochildren.es/la-experiencia-educativa-reggiana/loris-malaguzzi/

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

El Divendres, 28  d'Octubre a la classe de COED, vam treballar l'estructura del discurs, que consta de tres parts:

ESTRUCTURA DEL DISCURS

INTRODUCCIÓ: És presenta el tema i els objectius. Intentar crear expectativa, saber mantenir l'atenció. (digues de què parlaràs)

DESENVOLUPAMENT: Es transmeten les informacions en un ordre lògic. En aquest moment  el nivell d'atenció baixa, cal motivar a l'audiència amb diferents tècniques com l'humor, algun exemple... (parla'n)

CONCLUSIÓ: Es fa una síntesi final i es tanca el discurs. En aquest punt és bo intentar connectar directament amb les emocions del públic. (digues de què has parlat).

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

He realitzat un resum i anotacions de les idees principals i més importants sobre la lectura que he fet del llibre: ”COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC” de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Ed. La butxaca.

El següent treball està construït per capítols seguint l’estructuració del llibre i dins de cada capítol hi ha els apartats corresponents de cada secció que indica.

El llibre tracta tècniques i trucs per parlar bé en públic: des de la preparació inicial: documentar-se del tema a tractar, com elaborar un guió.... fins a l’actitud que ha de prendre l’orador durant l’exposició del discurs.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Després d'haver llegit el llibre he arribat a la conclusió que es pot arribar a ser un bon orador sempre i quan es treballi a diari, ja que encara que no tots naixem amb a quest do podem millorar-lo treballant totes els conceptes i tècniques que ens indica el llibre.

Hem de dominar: naturalitat per tant control de nervis, claredat, humor, confiança, domini de l'estructura d'un discurs, control de to de veu, de la velocitat, postura del cos, de la gesticulació...sense que es noti que està preparat, evitant cantarelles i parlant molt espontàniament.

Tots podem arribar a ser bons oradors però aquest fet requereix un esforç i una preparació que únicament es pot aconseguir a base de pràctica i experiències.

Per acabar  us mostro un vídeo que recull alguns dels discursos més importants de la història de la humanitat

FREE, LLIURE I GRATUIT

El programari gratuït es distribueix de manera gratuïta, el programador del qual conserva els drets d'autor però renuncia a cobrar-los.

El programari lliure es defineix com aquell que garanteix, simultaniament, quatre llibertats:

• La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
• La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
• La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
• La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.

COPYRIGHT, COPYLEFT i ELECTRONIC FRONTIER FUNDATION

Els Drets d'autor, copyright de símbol ©, són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents  per als autors d'"obres originals" incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals.

Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment dóna al propietari  el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:

• Preparar obres derivades basades en l'obra.
• Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.
• Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreografies  i d'altres produccions àudiovisuals.
• Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions àudiovisuals.
• En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudiodigital.

Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d'un treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright.

El concepte, no el terme, va ser concebut originalment per Richard Stallman

Copyright 

Copyleft

Electronic Frontier Fundation és una fundació que té com a objectiu conservar els drets d'expressió en un context digital.

Electronic Frontier Fundation

Informació abstreta de  http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

LA FUNCIÓ DE CLONACIÓ D'IMATGES.

Primer hem de buscar una part de la imatge que volguem clonar, és a dir la part que volem suprimir. Premem l'eina de clonar situada a la caixa d'eines. A continuació amb el ratolí cerquem la part de la imatge que ens interessa utilitzar clicant al mateix temps la tecla Ctrl. del teclat, després cliquem allà on volem rectificar. En aquest cas el que hem retocat han estat les pigues que apareixen a la imatge de l' esquerre.

FOTOGRAFIA ORIGINAL

FOTOGRAFIA RETOCADA

En la següent fotografia el que hem fet ha estat eliminar la caixa de l'aigua que apareixia al fons de la imatge, a través d'una eina de selecció de rectangles. Amb aquesta eina hem copiat la part del fons que volíem aprofitar i l'em enganxat a sobre del que volíem esborrar.

fotografia sense retocar

fotografia retocada

ESCALAR IMATGES

Amb el programa Gimp seleccionem la imatge que volguem escalar, cliquem a imatges (situat a la barra superior) i escalar.

 

 IMATGE ORIGINAL 

IMATGE ESCALADA

RETALLAR IMATGES

Per retallar una imatge cal que prèviament en seleccionem una i a continuació la guardem on creguem convenient.

Obrim el programa Gimp i  seguidament seleccionem la imatge que volguem modificar, seleccionem l' eina Cúter i marquem allò que decidim retallar. Prement enter, la imatge queda retallada.

 

fotografia original.

 

 

                                fotografia retallada.

TUTORIAL DE GIMP, COM ES RETALLA UNA IMATGE?

El Gimp és un programa gratuït per al tractament d'imatges

El programa Gimp el podeu trobat a Softcatala

TUTORIAL DELICIOUS

Què és el Delicious?

És un programa gratuït que ens dóna la possibilitat de guardar les nostres pàgines webs preferides a la xarxa, podent accedir a elles des de qualsevol lloc.

Si vols més informació fes clic a aquí.

FLICKR

És un lloc web que permet fer cerques d'imatges organitzades per etiquetes, data o pel tipus de llicència Creative Commons,la búsqueda d'imatges amb llicència es fa a partir de l'opció de búsqueda avançada.

vols més informació fes clic aquí

CREATIVE COMMONS

Què és Creative Commons?

És una organització que ofereix diferents llicències que engloba des dels drets d'autor fins al domini públic.

Té com a objectiu donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir barreres legals.

Aquestes condicions les escull el propi autor.

Creative Commonc proposa: "Alguns drets reservats".

Vols més informació? fes clic aquí

VIQUIPEDIA, ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

QUÈ ÉS LA VIQUIPÈDIA?

És una enciclopèdia lliure, que permet als usuaris d'aquesta, crear, modificar, esborrar el contingut, consultar l'historial de totes les modificacions i enllaçar.

Viquipèdia

Una de les feines que hem realitzat a classe de GTIC  ha estat participar en aquesta enciclopèdia lliure:

 enllaç de la meva participació a la Viquipèdia

RESUM DE L'EXPERIÈNCIA

Primer de tot hem cercat informació sobre un tema que a tots ens interessava, a continuació vam crear una wiki per poder treballar i discutir els continguts que volíem introduir a la Viquipèdia.

Un cop teníem la informació seleccionada, l'hem introduït a la Viquipèdia respectant la normativa d'ús d'aquesta, creant enllaços interns de les paraules més interessants relacionades amb el contingut i a continuació hem introduït les fonts de la informació que hem aportat a la Viquipèdia.

LA MEVA APORTACIÓ AL GRUP

En aquest treball la meva participació ha estat positiva, ja que m'he preocupat de trobar un tema que no estigués gaire desenvolupat a la Viquipèdia, trobant "atenció a la diversitat" , no va ser gaire difícil posar-nos tots d'acord en aquest sentit.

A continuació, vaig llegir la normativa de la Viquipèdia, per així poder insertar la informació.

Entre tots vAm decidir quina era la informació més interessant, separant la que era imprescindible de la secundària.

Un cop teníem triada la informació vaig modificar alguns elements gramaticals com per exemple, vaig treure algunes primeres persones que hi havien en el text, vaig iniciar el contingut de l'explicació amb un "consisteix..." .

Hem vaig preocupar per la manera de insertar enllaços interns.

Les fonts les va col·locar una companya però vaig interessar-me en el procés que havia seguit per realitzar-ho.

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I REVISIÓ

El passat divendres, dia 21 de Octubre vam iniciar la classe treballant el següent embarbussament

“Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.”

Vam treballar tècniques per memoritzar-lo. 

• Cal seleccionar un seguit de paraules que es repeteixen durant tot el temps
• Aprendre-les 
• dedicar-nos a l'ordre en que apareixen i a la frase que acompanyen.
  

Desprès, vam veure un tros d’un programa del canal 33 sobre un homenatge al poeta Miquel Martí i Pol, on em pogut diferenciar tres  maneres de recitar un poema, en un vídeo dedicat al primer aniversari de la seva mort.

•  Recitació teatral  

Interpretació un tant sobre actuada, poc natural.

• Recitar des del cor 

El poema està tan interioritzat que surt de l'ànima, interpretar-lo amb molt sentiment.

• Recitació llegida  

Una recitació llegida, on no s’expressa  sentiment solament es té en conte les pauses.

Cal tenir en compte:

Quan es fa una lectura en veu alta, és una lectura per als altres. Per tant el que llegeix ha de tenir present que qui escolta ha de fer un procés  de reconstrucció de la imatge per assimilar el contingut del text.

• Després de les comes és recomanable esperar tres segons.  
• Després del punt és recomanable esperar cinc segons.

També hem treballat a classe la composició del text.

A continuació us  faré cinc cèntims de tot els que es va parlar a classe i d'alguns punts que cal tenir en compte per a la elaboració d'un text.

 

COMPOSICIÓ DEL TEXT

LA LLENGUA ORAL FORMAL

El passat divendres dia 14 d'Octubre vam treballar a classe els trets característics de la llengua oral formal.

LLENGUATGE FORMAL: Conté trets característics tant de l'oral com de l'escrit.

Trets contextuals

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar: és una varietat que ha de ser apresa o desenvolupada voluntàriament.
• Acústica, efímera i produïda en temps real: esta lligada a la successió del temps, s'elavora durant la marxa (no pots aturar-te per pensar el que diràs a continuació).
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: l'espai i el temps concideixen produint-se el feedback.

Trets textuals

• Formal i generalment monologada: formal perquè està regit per unes normes, com per exemple la vestimenta i monologada perquè són expositives: informen.
• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: hi ha un grau d'improvització, però en general tot ha d'estar preparat amb exemples.
• Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: cal tenir clares les idees principals que volem transmetre i repetir-les, És necessari tenir en compte que només el 35% de la informació verbal es captada per el públic, l'altre percentatge es basa en el to de la veu, gesticulació, moviment...

Trets lingüístics

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals: és a dir el to, volum, ritme, entonació...aquests conceptes matisen la informació.
• Ocurrència d'elements díctics (són els que fan referència al context: aquí, allà... és a dir a l'espai i el temps),interrogacions, el·lipsis (que no tenen subjecte), canvis de direcció sintàctica, anacoluts (canvi d'ordre en els elements de la frase).
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard

CONCLUSIÓ: Podem dir que en el 2011 no hi ha una diferència entre l'oral i l'escrit, no són contraris sinó són continus un amb l'altre

POESIA

Avui he trobat una pàgina web interessant on podem trobar poemes organitzats per autors, a més de poder escoltar-los

Pàgina web interessant

LA DESCRIPCIÓ I ELS DIFERENTS TIPUS

El passat 14 d'Octubre vam treballar la descripció.

QUÈ ÉS LA DESCRIPCIÓ?

És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, sentiments...Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Podem distingir dues classes de descripció

• Objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit i es limita a descriure amb la major objectivitat i precissió possibles.
• Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva.

ESTRUCTURA DELS TEXTOS DESCRIPTIUS

Podem considerar tres procediments ordenats:

1. Establir el tema
2. Caracterització
3. Relació amb el món exterior

COM ES FA?

1) Idear,Explorar la situació.

• El propòsit: marcar-nos l'objectiu.
• El contingut: què és?, Com és?, quines parts té?, per a què serveix?, com es comporta?, a què s'assembla?

2) Ordenar

3)Textualitzar, redacció del text

TÈCNIQUES DESCRIPTIVES

1. Sintagmes nominals molt adjectivats.
2. Histories malenconioses, de cercadors cercats i d'absències.
3. Paraules que descriuen impressions sensorials.
4. Terminologia.
5. Definicions.
6. Recursos expressius

• Comparacions.
• Metonímies.
• Personificacions.
• Al·literació

A continuació us mostro uns exemples ben diferents de descripció.

MODELS DE DESCRIPCIÓ

CANÇONS

Podem trobar diferents tipus de cançons amb l'objectiu de fer una descripció.

POESIA VISUAL

És una forma experimental en la que la imatge predomina per sobre la resta de components, constituint un gènere propi que es mou entre la frontera del gènere literari i les arts com la pintura, la música, teatre...

Joan Brossa

• Vols més informació sobre la imatge? fes clic aquí
• Pàgina interessant :poesia visual

POESIA

En aquesta poesia Miquel, Martí i Pol fa una descripció molt dolça d'una dona que ha estimat i estima.

SI PARLO DELS TEUS ULLS

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci. 

Miquel Martí i Pol

NOVEL·LA

Els homes que no estimaven les dones

Henrik Vanger, patricarca d’una de les nissagues més importants de Suècia, encarrega a Michael Blomkvist, un periodista que afronta un judici per difamació, que investigui la desaparició de la seva neboda Harriet. Així arrenca aquesta novel•la policíaca, la primera d’una trilogia, que ha captat ja milions de lectors a tota Europa. El seu autor, Stieg Larsson, va morir fulminat d’un atac de cor després d’entregar a l’editorial el manuscrit del tercer volum de la trilogia. La novel•la, que barreja misteri, embolics familiars i noves tecnologies, atrapa el lector des del primer moment i el submergeix en una història magnífica.


ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES
de LARSSON, STIEG
Pàgines: 648
COLUMNA EDICIONS S.A.
Lengua: CATALÁN

                                                     Encuadernación: Tapa blanda

                                                    ISBN: 9788466409247

                                                        Nº Edición:1ª

                                                      Año de edición:2008

                                                          Plaza Edición: Barcelona

 

ASSAIG

Xesco Boix

"Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5."

Lluís. M. Panyella.

CONTE:

Abiyoyo explicat i cantat per Xesco Boix.

VÍDEO

També aquí podem entendre clarament la descripció que fa del viatge, tant sols utilitzant imatges.

CONCLUSIÓ:

Podem trobar la descripció en diferents formats:en cançons, poesia visual, poesia, novel·la, assaig, conte i vídeo, oferint-nos un gran ventall de recursos didàctics per treballar amb els infants. I no només amb els més petits sinó que també amb els més grans ja que podem trobar un recurs per a cada edat, moment, situació...

Per tant podem dir que la descripció esdevé una bona eina per a la comunicació.