divendres, 14 d’octubre del 2011

LA DESCRIPCIÓ I ELS DIFERENTS TIPUS

El passat 14 d'Octubre vam treballar la descripció.

QUÈ ÉS LA DESCRIPCIÓ?

És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, sentiments...Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Podem distingir dues classes de descripció
  • Objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit i es limita a descriure amb la major objectivitat i precissió possibles.
  • Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva.
ESTRUCTURA DELS TEXTOS DESCRIPTIUS

Podem considerar tres procediments ordenats:
  1. Establir el tema
  2. Caracterització
  3. Relació amb el món exterior
COM ES FA?

1) Idear,Explorar la situació.

  • El propòsit: marcar-nos l'objectiu.
  • El contingut: què és?, Com és?, quines parts té?, per a què serveix?, com es comporta?, a què s'assembla?

2) Ordenar

3)Textualitzar, redacció del text

TÈCNIQUES DESCRIPTIVES

  1. Sintagmes nominals molt adjectivats.
  2. Histories malenconioses, de cercadors cercats i d'absències.
  3. Paraules que descriuen impressions sensorials.
  4. Terminologia.
  5. Definicions.
  6. Recursos expressius
  • Comparacions.
  • Metonímies.
  • Personificacions.
  • Al·literació


A continuació us mostro uns exemples ben diferents de descripció.

MODELS DE DESCRIPCIÓ


CANÇONS

Podem trobar diferents tipus de cançons amb l'objectiu de fer una descripció.



POESIA VISUAL

És una forma experimental en la que la imatge predomina per sobre la resta de components, constituint un gènere propi que es mou entre la frontera del gènere literari i les arts com la pintura, la música, teatre...
Joan Brossa

POESIA

En aquesta poesia Miquel, Martí i Pol fa una descripció molt dolça d'una dona que ha estimat i estima.

SI PARLO DELS TEUS ULLS

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci. 

Miquel Martí i Pol



NOVEL·LA

Els homes que no estimaven les dones


Henrik Vanger, patricarca d’una de les nissagues més importants de Suècia, encarrega a Michael Blomkvist, un periodista que afronta un judici per difamació, que investigui la desaparició de la seva neboda Harriet. Així arrenca aquesta novel•la policíaca, la primera d’una trilogia, que ha captat ja milions de lectors a tota Europa. El seu autor, Stieg Larsson, va morir fulminat d’un atac de cor després d’entregar a l’editorial el manuscrit del tercer volum de la trilogia. La novel•la, que barreja misteri, embolics familiars i noves tecnologies, atrapa el lector des del primer moment i el submergeix en una història magnífica.


ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES
de LARSSON, STIEG
Pàgines: 648
COLUMNA EDICIONS S.A.
Lengua: CATALÁN
                                                     Encuadernación: Tapa blanda
                                                    ISBN: 9788466409247
                                                        Nº Edición:1ª
                                                      Año de edición:2008
                                                          Plaza Edición: Barcelona

 








ASSAIG

Xesco Boix


"Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5."

Lluís. M. Panyella.



CONTE:


Abiyoyo explicat i cantat per Xesco Boix.



VÍDEO



També aquí podem entendre clarament la descripció que fa del viatge, tant sols utilitzant imatges.



CONCLUSIÓ:

Podem trobar la descripció en diferents formats:en cançons, poesia visual, poesia, novel·la, assaig, conte i vídeo, oferint-nos un gran ventall de recursos didàctics per treballar amb els infants. I no només amb els més petits sinó que també amb els més grans ja que podem trobar un recurs per a cada edat, moment, situació...
Per tant podem dir que la descripció esdevé una bona eina per a la comunicació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada