El dia 13 de Desembre a mi i al meu grup ens va tocar exposar el nostre treball de territori i identitat.
Nosaltres vam triar el tema : El Montseny que és on visc jo des de fa un parell d'anys.
Al inici del treball no ens va costar gens triar sobre el que volíem parlar, totes estàvem molt entusiasmades, fins i tot les meves dues companyes van venir a passar un dia al Montseny per tenir una opinió més próxima de la realitat del Parc Natural.
Durant aquesta sortida que vam realitzar ens vam adonar que teníem formes de viure ben diferents i que la nostre exposició tractaria sobre els contrastos de viure en un poble i una ciutat.
Durant la realització del treball vam estar d'acord gairebé en tot, però cal dir que degut a la pressió de l'exposició davant d'un grup gran van haver-hi moments de tensió però que van ser superats amb èxit.
A continuació us mostro el power que vam utilitzar per a la nostre exposició.
View more presentations from elenapefe.
Quan va arribar el dia d'exposar estàvem totes realment nervioses, teníem una certa seguretat ja que ho havíem assajat baries vegades i ho portàvem molt ben preparat però el neguit continuava sent present i cada vegada més intens.
Però en el meu cas, vaig fer un exercici mental, pensant en totes les vegades que ens havia sortit bé i que no tenia per què ara sortir-nos malament.
Un cop va arribar el nostre torn d'exposar, quan estàvem davant de totes aquelles persones, quan a la fi em va tocar parlar a mi, tot aquell neguit va desaparèixer i fins i tot em vaig sentir còmode. Vaig intentar utilitzar totes les tècniques que hem estudiat durant aquest semestre a COED:
- Primer de tot controlar els nervis.
- Guanyar-me la confiança del públic a través de la mirada.
- Parlar d'una forma clara i a poc a poc per donar temps a l'auditori a assimilar tota la informació.
- Intentar utilitzar un llenguatge stàndard.
- Introduir algun toc d'humor.
Un cop finalitzada la nostre exposició, vaig estar bastant contenta tant amb el meu treball individual com amb el treball en grup. Ens va sortir tot com ho teníem preparat sense cap sorpresa que ens provoqués entrebancs.
Per tant puc afirmar que quan més preparada portes una exposició més control dels nervis i més possibilitats de que tot surti tot bé.
- Hem de tenir cura de la postura corporal que adquirim davant d'un auditori.
- Tots els membres del grup han de mantenir una postura adequada encara que parli una altre.
- Hem d’evitar caure en els mots crossa.
- Hem de tenir clar els continguts del discurs però procurar no dir de memòria.
- Hem de tenir clar en quins moments donarem importància a la presentació o al mitjà audiovisual i en quins altres a la parla, però cal tenir en compte que l'imatge és només un element de reforç i que la força del discurs recau en l'orador.
- Tenir clar la col·locació dels membres en l’espai.
- Cal tenir un to de veu adequat, projectar la veu perquè arribi a tothom.
- Hem d’estar atents a la resposta del públic per adaptar-nos a ell, interaccionar-hi i modificar la nostre xarrada segons el seu comportament.
- Cal citar d'on provenen totes les fonts d’informació d’imatges, vídeos...
- No hem d’anticipar imatges abans de dir-les.
- Tots els membres del grup han de participar el mateix temps.
- Hem d’elaborar una conclusió lligada a la informació aportada i fer una espècie de resum de tot allò que s'ha parlat.
Per tant hem de tenir en compte que és bàsic el que diem però que cal vigilar com ho diem perquè realment arribi al públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada